Sabeu quina relació hi ha entre es nens de Cadaqués i ZooXXI?
< News
El febrer de 2008, l'Escola Caritat Serinyana de Cadaqués va organitzar una sortida amb els seus alumnes al Zoo de Barcelona. En aquesta visita, i essent encara estudiant de veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig poder acompanyar-los.
El destí va fer que de forma totalment casual, fóssim allà quan van procedir a sedar a l'Alícia, la van sedar amb uns dards que no vam veure disparar, però sí que els vam veure clavats a l'animal, petrificat en un recinte minúscul. Vam poder veure la reacció de la Susi, el seu nerviosisme, inquietud, ansietat i frustració. Vam poder veure com intentava sense èxit arrancar-li els dards que li havien disparat. Com dubtava anant cap a l'aigua bruta i fent-se enrere abans d'arribar a tocar-la.
La situació que vam veure va ser trista i impactant, però encara va ser pitjor. Al llarg dels dies següents, els alumnes de sa nostra Escola ens van inundar amb retalls de diaris. L'Alícia era morta. A l'Escola es va debatre el tema, i es va acabar decidint no repetir aquesta excursió. Aquesta decisió va repercutir a la premsa, com podeu veure aquí.
Amb el temps, va aparèixer un nou moviment: Libera a Susi! que neix quan una associació animalista va adonar-se dels sígnes evidents de depressió que mostrava la Susi d'ençà que estava sola en el seu petit recinte. Recordem que els elefants africans viuen en llibertat en grups d'entre 20 i 50 individus, que són una espècie animal en la qual s'han descrit vincles socials molts forts, que realitzen ritus funeraris i vetllen els seus morts.
En aquest moment, vaig contactar directament amb la plataforma Libera a Susi! i amb les nostres fotografies vam poder donar la petita empenta que el projecte necessitava en aquell moment.
El Projecte ZooXXI ha aconseguit tirar endavant el video-documental "Susi - Una elefanta en la habitación" en el qual apareix sa nostra Escola.
Libera a Susi! va topar amb l'EAZA i l'Ajuntament de Barcelona. No es va poder complir l'objectiu d'alliberar a l'elefanta Susi, no es va permetre el seu trasllat a un santuari, però això va donar pas a un nou i més gran projecte: El zoo XXI. (Llegeix aquí la història de la Susi de mans de FAADA o llegeix la història directament de les mans de Zoo XXI aquí).
El Projecte ZooXXI considera que tancar un zoo seria perdre'n l'oportunitat de transformar-lo. El ZooXXI vol transformar unes instal·lacions on es col·leccionen animals en un espai on recuperar animals ferits, abandonats o comissats.
En aquests últims dies hem sigut coneixedors, i testimonis a través de les xarxes socials de l'èxit del trasllat de l'elefanta Mara.
La Mara vivia a l'Ecoparque de Buenos Aires i ha estat traslladada amb èxit al Santuari d'Elefants Brasil. D'ençà que ha arribat al santuari, ja no mostra les estereotípies que mostrava (balanceig del cap) i en pocs dies ha començat a conviure amb una de les altres elefantes residents al santuari. La Mara ha començat amb èxit la seva nova vida, i cal que tothom sàpiga que ha fet amistat amb els altres elefants de seguida, cosa que no va ser possible entre la Susi i els altres elefants que li van portar "per fer-li companyia".