A Naturcan i al centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo volem informar a tothom sobre la identificació dels nostres peluts. Avui en dia, la identificació es realitza amb el microxip (abans s'havia fet amb tatuatges però ha quedat antiquat) i ens permet diferenciar de manera inequívoca un animal. Per a tenir la nostra mascota identificada, no només ha de portar el microxip sinó que aquest s'ha de donar d'alta en un «registre oficial», al donar-lo d'alta fem que el número de microxip (15 dígits) estigui relacionat amb les nostres dades personals i de contacte. D'aquesta manera, si mai el localitzen, poden comunicar-nos-ho i el podem recuperar. Per tant, ens hem d'assegurar que: El nostre pelut porta microxip Aquest número de microxip està relacionat amb ses nostres dades de contacte Ses nostres dades de contacte estan actualitzades en tot moment *Alguns animals comprats porten el microxip per poder ser importats al nostre país però aquest pot no estar donat d'alta. Si no esteu segurs de si el venedor us ha fet els papers del microxip, consulteu al vostre veterinari. Què és l'AIAC? I l'AniCom? A Catalunya disposem de dos registres diferents: l'AIAC i l'AniCom. L'AIAC és una base de dades privada gestionada des del Consell de Veterinaris de Catalunya, que funciona pràcticament des de que la identificació amb microxip és obligatòria, és «la base de dades dels veterinaris». L'AniCom és un registre públic de la Generalitat de Catalunya format pel conjunt dels censos locals de cada ajuntament, per tant, tots els ajuntaments de Catalunya hi tenen accés, i també els veterinaris, protectores i policies que ho sol·licitin prèviament; l'AniCom va començar a funcionar l'any 2011. Quina diferència hi ha entre l'AIAC i l'AniCom? En l'àmbit espanyol existeix el REIAC ( Red Española de Identificación de Animales de Compañía ). En el REIAC s'inclou l'AIAC però no l'AniCom. Això podria ser un inconvenient en cas que l'animal només estigui registrat a l'AniCom i es perdi en una altra comunitat autònoma. A escala internacional, disposem de dues pàgines web que ens busquen en diferents bases de dades un número de microxip i ens diu on està registrat. Aquestes són EUROPETNET ( https://www.europetnet.com ) i PETTMAXX ( http://www.petmaxx.com ). AniCom ja està incorporat a EUROPETNET i ha sol·licitat l'accés a PETMAXX, mentre que AIAC actualment només funciona a PETMAXX. Quina base de dades és millor? Des del centre veterinari Es cau d'en Pinxo, hem sigut testimonis de algunes incidències en ambdues bases de dades trobant-nos animals que el propietari creia identificats i no ho estaven. Per tant, us recomanem a tots comprovar que l'alta s'ha realitzat correctament i que les dades de contacte que hi figuren són actuals. Cada base de dades té els seus avantatges i inconvenients, davant el dubte, existeix l'opció de fer l'alta a les dues bases de dades, és a dir, no són excloents entre si. Posa-li placa també! El microxip identifica la teva mascota però només es pot llegir amb un lector de microxips. Això vol dir que si algú troba el teu animal, l'ha de portar a la policia local, a la protectora o a un veterinari per llegir-li el microxip. Aquest tràmit que és ben senzill, pot allargar molt el temps entre que algú ha trobat la teva mascota i que et localitzen, ja que potser és cap de setmana o pont o, simplement, és al vespre i veterinaris i protectores ja han tancat. Per això, independentment de la identificació amb el microxip, a tots els nostres peluts els convé portar una placa amb el número de telèfon de contacte, ja que agilitza molt la localització dels propietaris (no cal portar l'animal al veterinari, sinó que la mateixa persona que el troba pot trucar immediatament al propietari). Recomanem que els vostres peluts portin sempre una placa ben senzilla, fins i tot si també porten una placa amb codi QR o similar (l'AIAC n'envia una per als peluts que s'hi registren), ja que facilita que qualsevol persona accedeixi al número de telèfon del propietari i no només a aquells que disposen d'un  smartphone . La identificació amb microxip, la placa d'identificació i l'alta en el cens municipal són obligatoris a Catalunya.

Al centre veterinari de Cadaqués Es cau d’en Pinxo, volem que tots pugueu viatjar amb les vostres mascotes de la manera més segura possible. Per això hem fet aquesta entrada al blog, amb consells i explicacions, dels millors mètodes de retenció que hem trobat al mercat. Abans de fer qualsevol viatge Cal que comproveu sempre que les vostres mascotes porten el collar amb identificació però també que porten microxip, que la seva lectura és correcte i que les dades associades per contactar-vos estan actualitzades. Recordeu tot el seu equipatge: corretja de recanvi, joguines, premis, aigua i menjar, menjadores i farmaciola de primers auxilis. Si viatgeu lluny o passareu fronteres no us oblideu de la seva documentació i historial veterinari. Comproveu que tenen les seves vacunes i els tractaments preventius. També és convenient mirar els mapes de la zona i localitzar els serveis veterinaris per si us fa falta visitar-los durant el viatge. Viatja segur en cotxe Pels viatges en cotxe, el codi de circulació ens obliga a portar les mascotes de tal manera que no ens distreguin mentre conduïm, però no especifica res més. Nosaltres creiem que cal diferenciar entre la seguretat per prevenir i evitar la distracció del conductor i la seguretat en cas d’accident. Molts dels articles que hi ha al mercat avui en dia per transportar mascotes no protegeixen en cas d’accident i cal que en siguem coneixedors. Cal tenir en compte el perill que representaria, en cas d’accident, un mal sistema de seguretat: no només permet que l’animal surti projectat en qualsevol direcció, sinó que podria rebre el cop la persona que hi ha al costat o al davant. Per tant, un bon sistema de seguretat no només protegeix a l’animal sinó també a nosaltres mateixos. Actualment trobem al mercat molts sistemes de subjecció diferents per viatjar en cotxe amb les nostres mascotes: Corretges que s’ancoren al propi ancoratge del cinturó de seguretat: Són una opció molt econòmica que li restringeix els moviments a la nostra mascota. Aquestes corretges no ofereixen protecció en cas d’accident. Arnesos: n’hi ha de tots tipus, fins i tot alguns estan dissenyats específicament per viatjar en cotxe. Molts arnesos que es venen amb segells que “garanteixen certa seguretat” en realitat no són segurs en cas d’accident, per tant, abans de comprar un arnès d’aquests, us recomanem que us informeu i comproveu els certificats que hi figuren, així com els vídeos dels tests realitzats. Cal que us fixeu també en qui realitza el test, com s’ha dissenyat aquest test i qui el subvenciona, ja que actualment no hi ha cap estàndard reconegut. Transportins: S’han utilitzat molt temps per al transport de mascotes. Cal que sapiguem que la localització més segura és a terra entre el seient del davant i el del darrera, limitant al màxim el seu moviment. Si l’animal és molt gros, haurem de posar el transportí al maleter, recolzat al seient del darrera. Moltes persones creuen que lligant el transportí amb el cinturó és suficient per assegurar la seva mascota, però això no s’ha de fer mai excepte si el fabricant del mateix transportí us ofereix una demostració evident de la integritat del transportí en cas d’accident. La majoria dels transportins, si estan subjectes amb el cinturó en cas d’accident, es trenquen i els trossos resultants poden ferir al vostre animal i/o a la resta d’ocupants del vehícle. Els transportins que superen els tests d’accident, en general, no es trenquen i impedeixen la projecció de l’animal, però valorar les lesions que l’animal podria tenir és una tasca molt complicada a la que encara no s’ha trobat una solució viable.  Seients: Com a novetat també es venen uns productes que pretenen ser l’equivalent a una cadireta per a nens i nenes, però per ara, no n’hi ha cap que hagi passat els tests de seguretat en cas d’accident. Sa nostra conclusió Després de la lectura i valoració dels tests realitzats, la revisió dels vídeos i els seus resultats, nosaltres ens hem decidit per un arnès per a subjectar en Jack (pels qui no el coneixeu, és el nostre “relacions públiques”). Aquest arnès ha demostrat una gran eficàcia en cas d’accident, fins i tot millor que transportins que costen 10 vegades més (i que el fabricant assegura ser el mètode de transport més segur existent). A més a més, hem sigut coneixedors que en una ocasió en la qual en un test independent va fallar un producte del fabricant de l’arnès, aquest es va personar on es feien les proves només 3 hores després de ser notificat, va valorar la diferència entre els seus propis tests i el test independent i van procedir a solucionar el problema (reforçar una petita part d’un transportí de tela) tan ràpid com per poder continuar al mateix amb el producte millorat. Per tant, la implicació de l’empresari i la importància que li dóna la seguretat, per nosaltres, és un punt més a tenir en compte en la nostra elecció. Si en voleu més informació, podeu passar pel nostre centre veterinari i us resoldrem tots els dubtes.

Des d'Es cau d'en Pinxo i Naturcan, el teu veterinari de confiança a Cadaqués i Roses, ens volem assegurar de que coneixeu tots els aliments que poden provocar una intoxicació a la vostra mascota per tal que podeu prevenir aquestes intoxicacions i actuar correctament si us trobeu en aquesta situació. Alguns aliments comuns en la nostra dieta poden ser perjudicials per a les nostres mascotes. Aprofitant que s’acosta una època de dinars familiars us en fem un petit resum per a que tots tinguem unes vacances més tranquil·les.  Xocolata i cafè La xocolata i el cafè són dos aliments que pràcticament sempre tenim presents a taula en cas de celebracions o reunions familiars. A més a més, la xocolata encanta als més petits que no dubtaran en cedir si el seu millor amic de 4 potes els en demana un trosset. La substància culpable d’aquesta intoxicació és la teobromina. Hem de saber que com més negra sigui la xocolata més teobromina conté, per això és menys greu si la nostra mascota es menja un tros d’una galeta amb xocolata amb llet que si ens prèn un tros d’una tableta de xocolata 85% cacau. Els símptomes típics de la intoxicació per xocolata solen ser vòmits, diarrea, molta set i molt de pipi. En casos greus, poden apareixer símptomes neurològics com tremolors, hiperactivitat i convulsions, en aquest cas el pronòstic és bastant meś preocupant. Si sospiteu que el vostre gos ha menjat xocolata, contacteu el vostre veterinari. En casos en que l’animal rep el tractament abans de passar les 4 hores des de la ingestió el pronòstic és molt més favorable. Nous de macadàmia Les nous de macadàmia també són un producte tòxic pels nostres gossos, els síntomes poden aparèixer fins 12 hores després de la ingestió. Afortunadament, no s’han referit casos mortal i normalment la recuperació és a les 24-48 hores a partir del moment en que han aparegut els signes clínics. En general poden aparixer vòmits, tremolors, descordinació, debilitat i paràlisis. El mecanisme pel qual es produeix la intoxicació és encara desconegut. All I ceba L’all, la ceba i les seves variants (calçots, porros… ) també poden ser tòxics per les nostres mascotes. Poden provocar la destrucció dels glòbuls vermells, causant una anèmia hemolítica, més o menys greu segons la quantitat ingerida. En alguns casos, l’animal pot necessitar urgentment rebre una transfusió de sang. Cal tenir especial compte en època de calçotades. Podeu llegir més sobre aquesta intoxicació aquí. Raïm i panses Un altre aliment aparentment sa que pot provocar intoxicacions a les nostres mascotes és el raïm. Hem d’anar amb especial cura per cap d’any, que sovint hi ha raïm sobre la taula sense vigilància. Es desconeix els mecanismes pels que passa però provoca una insuficiència renal aguda greu. La taxa de supervivència és del 53% però cal tenir en compte que alguns supervivents probablement pateixin insuficiència renal crònica que pot precisar tractament i dieta de per vida. Menjar en mal estat Existeix un altre intoxicació bastant particular per un metabòlit originat per fongs. Aquests fongs poden apareixer en dietes comercials mal elaborades o mal conservades. Gràcies als controls de qualitat actuals, passa molt poc. Quan es dóna un cas així. Normalment ens trobem amb varis animals afectats a la mateixa zona, i coincideix amb un canvi de dieta o bé amb la obertura d’un paquet nou. En algunes ocasions, el gos ja rebutjava l’aliment abans de mostrar els síntomes. És una intoxicació que també es pot donar en casos individuals quan el gos ens ha agafat restes de les escombraries o ha agafat algún aliment en mal estat durant el passeig (típicament pa florit). En cas de possible intoxicació... Si us trobeu en la situació de que la vostra mascota pot estar intoxicada, no ho dubteu i truqueu al vostre veterinari habitual. Ell valorarà la situació en funció del tòxic del que es tracti, la quantitat que pugui haver ingerit, el pes de la vostra mascota així com les patologies prèvies i us dirà com actuar al respecte. És convenient trucar al veterinari fins i tot encara que no hi hagi símptomes, ja que si la ingestió ha estat recent i pot ser perillosa es podria provocar el vòmit o realitzar un rentat d'estómac.

Si ens fixem en el significat literal, que un gos sigui perillós significa que comporta risc de provocar algún dany. Així doncs, qualsevol gos (o animal) pot considerar-se perillós si es troba en la situació inadequada: per exemple, qualsevol gos a l’autovia es consideraria perillós ja que pot comportar danys materials i personals. Si ens referim al problema de danys a través de la mossegada, la situació és similar: Qualsevol animal ferit, amb cries, espantat o sense opcions d’escapar pot respondre de manera agressiva. Tot i això, la societat ho entén diferent degut a l’existència d’una normativa que indica quines races de gossos són considerades potencialment perilloses (GPP): Pitbull, Rottweiler, Dogo Argentino, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Fila Brasileiro, Tosa Inu i Akita Inu. Aquesta normativa va aparèixer davant l’alarma social que van provocar alguns incidents d’agressivitat canina, juntament amb les notes de premsa que sovint detecten com a Pit Bull qualsevol gos agressor. A més, no ha assolit el seu objectiu inicial de reduir aquests incidents per això molts països ja han derogat normatives similars. Segons la normativa espanyola, es considera GPP qualsevol gos que pertanyi a les races descrites anteriorment i als seus encreuaments, qualsevol gos ensinistrat per l’atac, els que manifestin un caràcter marcadament agressiu i, a més a més, hagin sigut objecte d’una denúncia i els que compleixin una sèrie de condicions estètiques (algunes tan absurdes com pèl curt i extremitats anteriors paral·leles, i d’altres tan ambigües com marcat caràcter i gran valor). A part, hi ha una legislació autonòmica i municipal al respecte, per això ens trobem en situacions tan absurdes i il·lògiques com que hi ha races que només són considerades GPP en algunes comunitats autònomes com el Boxer que incomprensiblement només és perillós a Cantabria i en algun poble de la comunitat de Madrid. Existeixen múltiples requisits a complir per a la seva tinença legal, incluída la obtenció d’una llicència. Això limita tant als gossos com als propietaris i és una de les raons principals per les que aquest tipus de gossos se’ns acumulen en refugis i gosseres amb sacrifici 0, i són els primers en ser sacrificats en centres on encara continua aquesta cruel pràctica. La normativa també obliga a aquests animals a anar sempre lligats amb una corretja no extensible de 2 metres de longitud com a màxim (només 1 metre a Andalusia, serà que allà la probabilitat d’una agressió per part d’un GPP augmenta?) i amb sempre morrió. Això que aparenta ser una simple mesura de seguretat per evitar danys a persones i altres animals és en realitat la causa principal de problemes de comportament, por i agressivitat en aquestes races. El factor principal per a un bon comportament en un gos és la seva socialització, maneig i ensinistrament. Imagina un cadell, de qualsevol raça considerada GPP, ha de descobrir el món i entendre, o almenys asimilar, el seu lloc com a gos en una família d’humans, potser fins i tot, amb algun altre animal de companyia, s’ha d’acostumar als sorolls de la ciutat, al moviment de la gent... És la època en la que més utilitza la boca i les dents, aprèn a interactuar amb l’entorn, amb persones, gossos i altres animals, és l'època de més joc… però porta un morrió al mig de la cara, els altres gossos no entenen la seva expressió que està oculta rere el morrió, i així, no hi ha comunicació. Probablement si els altres gossos no perceben l’expressió d’aquest cadell,serà com si la ignoressin i això pot acabar en la situació en la que el cadell aprèn a no expressar-se. Perquè fer-ho, si ningú ho té en compte? Això augmenta inevitablement el risc de baralles entre gossos i a més ens dificulta a nosaltres el poder preveure un incident com a propietaris. El cadell creix i la gent s’aparta d’ell, creuen el carrer per no passar al seu costat, els propietaris d’altres gossos no els deixen jugar amb aquest perquè sembla perillós i a més, porta morrió. Tenim un cadell, d’una raça considerada GPP, que no fa exercici suficient (recorda una corretja de 1 o 2 metres màxim), no se li permet acostar-se a altres gossos ni molt menys jugar-hi, potser ni tan sols ha estat mai a prop d’un nen, … Quan això passa a diari, és freqüent que el propietari decideixi evitar aquestes situacions, passeja on hi ha menys gent, l’aparta si hi ha nens, i evita que s’acosti als gossos dels altres. Al final tenim un gos carregat d’estrés, por i frustracions, sense l’exercici que necessita, amb un aprenentatge nefast i una mala sociabilizació. Això és el que provoca la normativa actual, la que pretén evitar les agressions canines fomenta en realitat els problemes de comportament que les originen.  La llei que regula la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos no redueix el número de incidents d’agressivitat canina i ens perjudica a molts, agreuja el problema, discrimina, criminalitza i formenta estereotips i marginació, no només cap a aquests gossos sinó també cap als seus propietaris. Per conèixer com obtenir la llicència de tinènça i conducció de gossos considerats potencialment perillosos cliqueu aquí. Podeu consultar l'escrit d'AVATMA aquí. Existeix un altre article relacionat i molt interessant que ajuda a veure aquesta normativa des d'una perspectiva diferent: El miedo tras la máscara

IDENTIFICACIÓ La identificació mitjançant microxip dels nostres animals de companyia és obligatòria a Catalunya des de l'any 1998. Al centre veterinari Naturcan podem comprovar la lectura del microxip de la vostra mascota, implantar un microxip si no en porta, registrar-lo d'alta a la base de dades AIAC o ANICOM (us explicarem totes les diferències durant la consulta) i, fins i tot, podem procedir a fer canvis de dades si heu canviat de telèfon o adreça. GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS (GPP) Al centre veterinari de Naturcan us podem informar de tots els tràmits a seguir per tal d'obtenir la Llicència per a la tinença de gossos potencialment perillosos o PPP.   ASSISTÈNCIA VETERINÀRIA Com a propietaris d'animals tenim la obligació legal i moral de procurar-ne el seu benestar, per això és indispensable oferir-los una bona alimentació, exercici regular, mantenir-los en bones condicions higienico-sanitàries, controlar la seva salut i oferir-los assistència veterinària si la necessiten. Abans de decidir-te a tenir una mascota, hauries de respondre a aquestes preguntes: Quin temps li puc dedicar? Tinc espai suficient a casa? Tota la família hi està d’acord? Si es posa malalt, li puc dedicar temps? On i com passarà les vacances? Puc fer front a totes les despeses que comporta tenir una mascota? Tindré cura que hi hagi una bona convivència? Estic al corrent de l’ordenança municipal de tinença d’animals? Assumeixo alguna obligació legal al tenir una mascota? I has de tenir clar que: Un animal és un ésser viu, sensible i vulnerable. Necessita menjar cada dia: segueix les recomanacions del veterinari. Cal que faci exercici regular: consulta amb el teu veterinari les rutines adients a la seva espècie o raça. Com a propietari o posseïdor l’has de mantenir en bones condicions higienico-sanitàries. Has de vigilar que tingui bona salut i que no tingui paràsits: visita regularment al veterinari. Necessita que l’eduquis perquè pugui conviure en harmonia amb tu, amb altres persones, amb altres animals de la seva mateixa espècie o amb animals d’altres espècies. La seva educació influeix en el bon comportament en l’ús dels espais públics comuns (via pública, espais verds...). Ningú pot maltractar un animal Si en vols saber més, posa't en contacte amb nosaltres i resoldrem tots els teus dubtes!

Estrenem web i ens ha semblat que la millor manera de fer-ho és recordant que els animals tenen drets i per això us deixem l'enllaç a la secció de preguntes freqüents de la web de Derecho Animal on hi ha respostes molt interessants a nivell de convivència amb mascotes, siguin pròpies o d'altri: FAQ | Derecho Animal

El febrer de 2008, l 'Escola Caritat Serinyana de Cadaqués va organitzar una sortida amb els seus alumnes al Zoo de Barcelona. En aquesta visita, i essent encara estudiant de veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig poder acompanyar-los. El destí va fer que de forma totalment casual, fóssim allà quan van procedir a sedar a l'Alícia, la van sedar amb uns dards que no vam veure disparar, però sí que els vam veure clavats a l'animal, petrificat en un recinte minúscul. Vam poder veure la reacció de la Susi, el seu nerviosisme, inquietud, ansietat i frustració. Vam poder veure com intentava sense èxit arrancar-li els dards que li havien disparat. Com dubtava anant cap a l'aigua bruta i fent-se enrere abans d'arribar a tocar-la. La situació que vam veure va ser trista i impactant, però encara va ser pitjor. Al llarg dels dies següents, els alumnes de sa nostra Escola ens van inundar amb retalls de diaris. L'Alícia era morta. A l'Escola es va debatre el tema, i es va acabar decidint no repetir aquesta excursió. Aquesta decisió va repercutir a la premsa, com podeu veure aquí. Amb el temps, va aparèixer un nou moviment:  Libera a Susi! que neix quan una associació animalista va adonar-se dels sígnes evidents de depressió que mostrava la Susi d'ençà que estava sola en el seu petit recinte. Recordem que els elefants africans viuen en llibertat en grups d'entre 20 i 50 individus, que són una espècie animal en la qual s'han descrit vincles socials molts forts, que realitzen ritus funeraris i vetllen els seus morts. En aquest moment, vaig contactar directament amb la plataforma Libera a Susi! i amb les nostres fotografies vam poder donar la petita empenta que el projecte necessitava en aquell moment. El Projecte ZooXXI ha aconseguit tirar endavant el video-documental " Susi - Una elefanta en la habitación " en el qual apareix sa nostra Escola. Libera a Susi! va topar amb l'EAZA i l'Ajuntament de Barcelona. No es va poder complir l'objectiu d'alliberar a l'elefanta Susi, no es va permetre el seu trasllat a un santuari, però això va donar pas a un nou i més gran projecte: El zoo XXI . ( Llegeix aquí la història de la Susi de mans de FAADA o llegeix la història directament de les mans de Zoo XXI aquí ). El Projecte ZooXXI  considera que tancar un zoo seria perdre'n l'oportunitat de transformar-lo. El ZooXXI vol transformar unes instal·lacions on es col·leccionen animals en un espai on recuperar animals ferits, abandonats o comissats. En aquests últims dies hem sigut coneixedors, i testimonis a través de les xarxes socials de l'èxit del trasllat de l'elefanta Mara. La Mara vivia a l'Ecoparque de Buenos Aires i ha estat traslladada amb èxit al Santuari d'Elefants Brasil. D'ençà que ha arribat al santuari, ja no mostra les estereotípies que mostrava (balanceig del cap) i en pocs dies ha començat a conviure amb una de les altres elefantes residents al santuari. La Mara ha començat amb èxit la seva nova vida, i cal que tothom sàpiga que ha fet amistat amb els altres elefants de seguida, cosa que no va ser possible entre la Susi i els altres elefants que li van portar "per fer-li companyia". El trasllat i el benestar d'aquests animals és possible.

El centre veterinari Es cau d'en Pinxo també col·laborem amb el nou Banc d'Aliments per a Mascotes! Les nostres mascotes són molt més que això, són un membre més de la família. Per això Gosbi i l’associació Projecte Lola s’han unit per posar en marxa una campanya de recollida d’aliments per incloure l’alimentació d’animals de companyia en Gran Recapte del Banc d’Aliments Aquesta campanya la iniciem de forma exclusiva en territori gironí i serà una prova pilot per tal de poder actuar a tot l’estat espanyol en els pròxims anys.  Us recordem que només a les comarques gironines hi ha aproximadament 15.000 persones en risc d’exclusió. Ens ajudes a ajudar-les? Porta’ns la teva donació (pot ser aliment per a qualsevol animal i de qualsevol marca) i ajuda’ns aquest Nadal! + Info aquí

Des del centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo us volem recordar a tots el perill que representen les "calçotades" per a ses nostres mascotes. Els calçots (igual que els alls i les cebes) són tòxics per gats i gossos. La seva ingesta els provoca la destrucció dels glòbuls vermells i la inutilització de l'hemoglobina (convertint-la en metahemoglobina). Quina és la dosis tòxica? La dosis tòxica en gos és de 8,75g de ceba natural /kg i en gats qualsevol quantitat per mínima que sigui pot ser tòxica. Quins símptomes veuríem? Els signes clínics poden aparèixer a partir de les 6 hores després de la ingesta però és cert que també poden tardar dies a mostrar-se. Podríem veure principalment: Problemes respiratoris (dispnea) o respiració molt ràpida (taquipnea) Debilitat Mucoses blavoses (cianosis) Color groguenc de mucoses i pell (icterícia) Orina fosca (hemoglobinúria) Vòmits i diarrees  Taquicàrdia Quin tractament hauria de seguir? El tractament per a aquesta intoxicació inclou la descontaminació gastrointestinal (provocació del vòmit o rentat d'estómac) si s'han ingerit recentment, estabilització del pacient i tractament de suport que pot incloure, fins i tot, transfusions sanguínies. Què li passarà a la meva mascota si s'ha intoxicat? El pronòstic és habitualment favorable sempre que es detecti i tracti la intoxicació a temps. En cas de possible intoxicació... Si us trobeu en la situació que la vostra mascota pot estar intoxicada, no ho dubteu i truqueu al vostre veterinari habitual. Ell valorarà la situació en funció del tòxic del qual es tracti, la quantitat que pugui haver ingerit, el pes de la vostra mascota així com les patologies prèvies i us dirà com actuar al respecte. És convenient trucar al veterinari fins i tot encara que no hi hagi símptomes, ja que si la ingestió ha estat recent i pot ser perillosa es podria provocar el vòmit o realitzar un rentat d'estómac. Si voleu saber quins altres aliments poden ser tòxics per les vostres mascotes, continueu llegint aquí.

El centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo ofereix a tots els seus pacients canins la possibilitat de participar en el "Programa Leispro" per prevenir la leishmaniosi. Què és la leishmaniosi ? La leishmaniosi és una malaltia parasitària endèmica de la nostra zona, que pot afectar també a les persones i per això es considera una zoonosi. És provocada per un paràsit que es transmet a través de la picada de mosquits flebòtoms infectats. No tots els animals infectats desenvolupen la malaltia però sí que poden actuar igualment com a font de contagi. Els signes clínics són molt variables i no específics: ferides a la pell, problemes oculars, pèrdua de pes, febre, epistaxis, problemes articulars, diarrees, dolors musculars... Com es pot prevenir? El primer pas per evitar la infecció per Leishmània és l'ús de pipetes o collars repel·lents que ens ajudin a evitar les picades del vector (mosquit). Actualment, també existeixen dues vacunes de dos laboratoris diferents amb diferents pautes vacunals. Si desitges més informació al respecte, pots passar i visitar-nos en el centre veterinari Es cau d'en Pinxo de Cadaqués. I, a més a més, existeix el xarop Leisguard que forma part del programa de prevenció Leispro. I si el meu gos ja està infectat per Leishmània? El xarop Leisguard funciona com a prevenció davant la leishmaniosi però també és útil per al tractament d'animals malalts. Per tant, si aquest és el teu cas i el teu gos no pren aquest xarop, consulta al teu veterinari de confiança per valorar si li convindria o no afegir-lo al tractament actual. I, sobretot, no deixis els tractaments repel·lents (pipetes i/o collars)! Què és el "Programa Leispro" ? El programa Leispro va ser iniciat pel laboratori Esteve veterinària i continua sota la marca Ecuphar. Consisteix a seguir una guia de prevenció enfront de la Leishmaniosi mitjançant pipetes i/o collars repel·lents i el xarop Leisguard. L'eficàcia del programa preventiu està coberta per la Garantia Leispro. Us convidem a passar per Es cau d'en Pinxo a informar-vos sense compromís sobre aquest programa preventiu, de les condicions i el que cobreix la garantia per a decidir si el voleu seguir. Us informem que, per tal de complir les condicions establertes, només es podrà aprofitar el Programa Leispro 2020 si s'inicia abans del 28 d'abril (inclòs). Consulteu tota la informació de la mà d'Ecuphar AQUÍ i AQUÍ #Prevenció #Leishmaniosi #Veterinaria #VetService #Cadaqués

Aquest cap d'any, celebra'l amb les teves mascotes, però no els hi donis raïm! Des del centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo us volem recordar avui que el raïm (i les panses) poden ser molt perjudicials per a les nostres mascotes perquè els poden provocar una intoxicació greu amb fallo renal que es caracteritza per vòmits, diarrea, letargia, anorèxia, dolor abdominal, debilitat, descoordinació i, fins i tot, poden deixar de fer pipi! És cert que alguns animals han menjat raïm i no han mostrat símptomes, però d'altres han patit conseqüències molt greus (fins i tot mortals) amb molt poca quantitat. És a dir, actualment no sabem per què afecta més a uns animals que a altres i no s'ha pogut determinar cap dosi segura. Per això us demanem que eviteu que les vostres mascotes puguin tenir accés al raïm: No deixeu el raïm sense vigilància Controleu als més petits i als més grans de la família per a què no els ho donin d'amagat Aviseu a tothom sobre aquest risc Eviteu que les vostres mascotes puguin accedir a les escombraries o a les restes dels plats un cop celebrades les campanades Perquè és tòxic el raïm per a les mascotes? Actualment encara es desconeix per quin mecanisme es dóna aquesta intoxicació però sí que sabem que provoca necrosis renal. Existeix un antídot? El problema de desconèixer quin és el principi tòxic del raïm fa que no tinguem cap antídot conegut. Per això, el tractament es basa en corregir la deshidratació, controlar els vòmits i els símptomes de la insuficiència renal. Li he donat raïm al gos amb les campanades, i ara què? Truca immediatament al teu veterinari de confiança que et farà preguntes per aconseguir la informació que necessita per valorar la situació. En funció de les respostes, potser caldrà provocar-li el vòmit a l'animal i administrar-li carbó actiu per minimitzar l'absorció del raïm. Segurament necessitarà ser hospitalitzat per mantenir-lo amb el gota a gota i controlar la producció d'orina. Quan es recuperarà? En general el pronòstic és favorable sempre que el tractament s'administri immediatament després de la ingestió del raïm o les panses. Si l'animal fa poca quantitat d'orina, o gens, indica un mal pronòstic. La ingestió de raïm provoca intoxicació que pot comportar complicacions greus, fins i tot pot ser mortal (supervivència del 53%) o provocar seqüeles cròniques com insuficiència renal crònica. Podeu consultar més informació aquí: Manual Merck ASPAPRO Eating Just One Grape Could Damage Your Dog's Kidneys, Vets Warn

S'acosta un temporal amb vent, fred, pluja i, potser, neu! Protegiu també als animals! Tant les persones com els animals som sensibles al fred i en podem ser víctimes directes, sobretot els més joves, els més vells o els que estan malalts. Cal doncs que siguem conscients de la situació i actuem en conseqüència: Pots donar roba d'abric a persones sense sostre (i pot ser també una beguda calenta o sopa?) Pots donar mantes i coixins vells a refugis o protectores Pots ser casa d'acollida durant els dies de fred Pots intentar muntar un refugi del fred i del vent a les colònies de gat que coneixes No deixeu es vostres animals a l'exterior! Si els sortiu per fer un passeig, eviteu els canvis bruscos de temperatura i si cal abrigueu-los. Si hi ha algun animal del carrer, que no és vostre però ronda la zona, permeteu-li refugiar-se. És possible que no el vulgueu entrar a casa, però potser hi ha un cobert o un amagatall inclús un garatge on es pot refugiar del fred, no el feu fora. I, sobretot, abans d'arrancar el cotxe, doneu-li uns copets al capó! És molt important per si hi ha algun gat que s'hi ha posat per refugiar-se. Podeu informar-vos també a la web de la ASPCA o a la web de AVMA .

Checklist pels que teniu gos: Comproveu que porta la placa identificativa i que el vostre número de telèfon està actualitzat. Si sortiu a passeig, porteu-lo sempre lligat. Per millor seguretat, recomanem lligar-lo amb una corretja doble (o amb dues corretges) tant al collar com a l'arnès. Vigileu el seu entorn durant el passeig, podria haver-hi algun petard a terra i lesionar-lo. Tanqueu finestres, persianes i portes de casa per evitar que pugui fugir. No el deixeu en cap espai obert com terrasses, balcons o jardins, ni tampoc el deixeu lligat! Si li heu preparat una "zona segura" assegureu-vos que té tot el necessari abans de marxar Checklist pels que teniu gat/s: Poseu-li un collaret (amb seguretat específica per gats) amb placa i el vostre número de telèfon. Si el vostre gat accedeix normalment a l'exterior, intenteu evitar-ne la sortida avui. Podria espantar-se amb algun petard, amagar-se i no reunir el valor necessari per poder tornar a casa abans de la revetlla. Tanqueu finestres, portes i persianes per evitar que es pugui escapar. Prepareu-li una zona segura on es senti comode i es pugui amagar. Si arribeu a casa i no el veieu, abans de sortir a buscar-los desesperats, mireu bé a dins de casa, molt probablement estigui amagat a qualsevol forat! Si perdeu la vostra mascota: Aviseu a la base de dades on estigui registrat el seu microxip: AIAC 902 170 401 | ANICOM 935 617 000 | Si no sabeu a quina base de dades està registrat, ho podeu comprovar a Europetnet i a REIAC . Aviseu a la policia local del municipi on s'ha perdut Aviseu als serveis veterinaris de la zona *Si la vostra mascota està registrada en una base de dades de fora de Catalunya, us recomanem que ho notifiqueu i faciliteu les vostres dades de contacte a associacions, protectores, refugis, gosseres i veterinaris de la zona, ja que no hi tenim accés directe i la localització dels propietaris es podria allargar dies. Si trobeu un animal perdut: Feu-li una fotografia. D'aquesta manera, encara que s'espanti i surti corrents, podrem saber quin animal era a quin lloc i a quina hora. Facilitarem així que el propietari el pugui recuperar encara que no el poguem agafar. Pots publicar aquesta fotografia a les xarxes socials o fer-la arribar a associacions i veterinaris de la zona. Si creus que pots, intenta agafar-lo. No el persegueixis, intenta atraure l'animal cap a tu. Recorda que qualsevol animal espantat o ferit pot motrar comportament agressiu, si no ho veus clar demana ajuda professional. Truca a la policia local o agents rurals perquè puguin controlar la situació de la millor manera possible. Ofereix-li aigua al més aviat possible. Comprova si porta collaret amb identificació o telèfon del propietari. Recorda que pot estar en una placa o escrit en el mateix collaret. Si no porta cap número de telèfon, truca a la policia local o als serveis veterinaris per poder fer la lectura del microxip Gaudim de la revetlla amb respecte per tots!

Molts de nosaltres considerem que marxar de vacances en família inclou a la nostra mascota. Sovint, imaginem vacances tranquil·les, en un entorn on ens sentim calmats i a gust, i on la nostra mascota també pot disfrutar. Les vacances poden ser tranquil·les, però preparar-les pot ser molt complicat. Tant si viatges per vacances, o si marxes indefinidament per un canvi de residència, és imprescindible cumplir la normativa sobre l’exportació d’animals de companyia. La normativa a seguir serà sempre depenent del nostre destí. Hem d’entendre que cada país pot posar els seus propis requisits per a acceptar l’entrada d’un animal de companyia. La primera gran diferència que trobem és viatjant entre països de la Unió Europea o si viatgem fora de la UE. Viatjar fora de la UE comporta més tràmits i complicacions, i sobretot, cal tenir en compte els requisits per tornar. Podeu informar-vos sobre com sortir i entrar de la Unió Europea amb mascotes aquí . Per viatjar dins la Unió Europea, què necessitem? Que l’animal estigui identificat amb microxip: Recorda comprovar abans que la seva lectura és correcte i que les dades associades per contactar-vos estan actualitzades Que estigui vacunat de la ràbia: Cal que en data posterior a la implantació del microxip hagi estat correctament vacunat contra la Ràbia i que aquesta vacuna sigui vigent. Si ha rebut la vacuna darrerament, és necessari que hagin passat 3 setmanes abans de viatjar. Per això l’edat mínima d’un animal de companyia per viatjar és de 15 setmanes (12 setmanes és l’edat en que es pot vacunar de la Rabia i 3 setmanes més per a què s’estableixi la inmunitat). De manera excepcional, alguns països permeten l’entrada d’animals menors de 12 setmanes sense vacunar, en podeu consultar la llista aquí . Que tingui passaport europeu: El passaport per animals de companyia és un llibret on figuren les dades de l’animal i del propietari també s’hi certifiquen les vacunes i altres tractaments que han estat administrats a l’animal. Que estigui desparasitat contra Echinococcus : Alguns països (que la seva lectura és correcte i que les dades associades per contactar-vos estan actualitzades) demanen també que l’animal hagi desparasitat enfront Echinococcus entre 1 i 5 dies abans de creuar la seva frontera. Podeu consultar tots aquests requisits aquí Alerta! Viatges al Regne Unit? Què passa amb el Brexit? Actualment, es pot viatjar a Regne Unit complint únicament els requisits necessaris per viatjar dins la Unió Europea (i el tractament contra Echinococcus que hem descrit a l’apartat anterior però en el moment que es faci efectiu el “Brexit”, Regne Unit es considerarà un país tercer i serà necessari complir amb els requisits legals per importar un animal des d’un país tercer per a poder tornar. El requisit que ens pot comportar més mal de caps és disposar dels resultats de la valoració d’anticossos de ràbia per poder tornar. Per aquesta raó, molts turistes britànics que han vingut a passar les vacances a les nostres terres han realitzat aquest test per precaució, al témer que es pugui donar el “Bréxit” durant les seves vacances i que això pogués alterar la seva tornada al país (us recordem que pot comportar retard imprevist de 3 mesos!).  Viatges en cotxe? Llegeix els nostres consells aquí .

Viatjar fora de la Unió Europea és complicat i requereix planejar el viatge i organitzar-se amb temps. Recorda que si penses tornar, cal complir també els requisits per entrar de nou a Espanya. Per saber quins són els passos a seguir, llegeix aquest protocol: 1. Consulta amb l'ambaixada o el consolat del país de destí Cada país estableix els requisits per acceptar l'entrada d'un animal de companyia. Aquests requisits poden canviar sense previ avís, per tant, encara que consultem la informació per internet o al veterinari, sempre cal comprovar si el país de destí ha canviat algun requisit o si n'ha afegit de nous. A internet, podem orientar-nos en aquesta pàgina web però hem de tenir clar que és una informació merament orientativa que no eximeix al propietari de contactar amb l'ambaixada o consolat corresponent. 2. Certificat de salut de l'animal Si ens cal un certificat de salut de l'animal, aquest ens el farà el nostre veterinari mitjançant un model editat pel Consell General de Col·legis Veterinaris. En aquest document es certifica que l'animal està lliure de malalties infectocontagioses, que està en condicions de realitzar el viatge, que està vacunat de la Ràbia i es pot afegir constància de qualsevol altre requisit que el país de destí ens exigeixi. Aquest certificat té una validesa de 10 dies, però el país de destí pot exigir que sigui de qualsevol altre període de temps menor. 3. Certificat oficial d'exportació En algunes ocasions ens sol·liciten també el certificat oficial d'exportació. Per aconseguir-lo cal que ens dirigim als serveis veterinaris oficials que es troben a les àrees d'agricultura i delegacions i subdelegacions del govern amb el certificat de salut que ens ha fet el nostre veterinari. Excepcionalment, hi ha alguns països com el Japó i Austràlia que tenen un model de certificat amb dues firmes, és a dir, el mateix document ha de ser firmat pel nostre veterinari i el veterinari oficial. En aquest cas i de manera excepcional no serà necessari el certificat de salut descrit en el pas 2. 4. Apostilla de la Haya o Reconeixement Consular. Pocs països requereixen aquests passos. L'Apostilla de la Haya és una validació de l'inspector que ens ha expedit el certificat oficial, per això cal dirigir-se a la Subdirecció General d'Acords Sanitaris i Control a la Frontera del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. El reconeixement insular és la mateixa validació però per als països no firmants del Conveni de la Haya. En aquest cas ens hem de dirigir igualment a la Subdirecció General d'Acords Sanitaris i Control en Frontera del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per validar la firma de l'inspector, però després també és necessària la legalització del certificat oficial d'Exportació en el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació. Per últim, es pot acabar de legalitzar al Consolat o Ambaixada del país de destí. Com tornar a Espanya des d'un país tercer? És important que quan viatgem amb mascotes, pensem en la tornada abans de marxar. Per a tornar de països que no figurin a la llista de l'annex II del Reglament Nº (UE) 576/2013 cal que els animals s'hagin sotmès a un test serològic per la valoració d'anticossos de ràbia i cal haver obtingut el resultat mínim necessari. En aquest cas ens trobem en dues possibilitats: L'opció recomanada és realitzar el test a Espanya abans de marxar, en aquest cas, es fa l'analítica a l'animal un cop vacunat de la ràbia i superats almenys els 21 dies després de la primovacunació. Aquest test s'ha de realitzar en un laboratori autoritzat per la UE. En el cas que l'animal hagi abandonat Espanya sense haver realitzat el test, serà necessari efectuar-lo abans de tornar, però hi ha uns requisits que ens poden comportar alguns maldecaps: El test ha de ser realitzat en un laboratori autoritzat per la UE i no n'hi ha a tots els països. Podeu consultar la llista dels laboratoris autoritzats aquí En aquest cas, hauran de passar 3 mesos d'ençà que s'extreu la sang fins que l'animal estigui autoritzat per tornar a Espanya. Si es dóna la situació que durant el vostre viatge a un país tercer heu trobat una mascota que voleu adoptar, aquesta també haurà de complir els requisits, ha de ser vacunada de ràbia, després d'un mes se li ha de fer el test de titulació d'anticossos i 3 mesos després podrà ser autoritzada per entrar a Espanya (és a dir, no es podrà importar cap animal de menys de 7 mesos!). Aquest test, si es continuen sempre degudament les pautes de vacunació per la ràbia, no serà necessari repetir-lo i valdria durant tota la vida de l'animal. No complir la normativa quan viatgem pot comportar la immobilització de l'animal en quarantena, la reexpedició al país d'origen o inclús el sacrifici per motius sanitaris. Les despeses econòmiques de qualsevol de les actuacions seran a càrrec del propietari.

Des del centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo us volem explicar un cas real que vam viure ara fa dos anys i que demostra la importància d'identificar amb el microxip. El microxip augmenta molt les possibilitats de recuperar la vostra mascota en cas de pèrdua o robatori. La història que us expliquem, va començar en el centre veterinari Naturcan de Roses. Després d'acabar una visita, vaig sortir a la sala d'espera i vaig cridar "el següent?" Va entrar una dona amb un Chihuahua de color blanc que volia vacunar-lo i posar-li xip. Segons ella, li havia regalat una senyora gran d'una escala que ella neteja i que ella havia dit "que sí, que se'l quedava pels seus nens". A mi la història no em semblava gaire real. Amb el temps, la meva formació i la pràctica a la clínica he pogut viure moltes situacions i aprendre sobre el vincle entre persones i animals. A vegades, la situació era tan complicada de resoldre, que hem hagut de demanar ajuda a  VIOPET . He vist com les institucions neguen l'ajuda a persones sense sostre que tenen gos, o fins i tot, víctimes de violència de gènere que no poden rebre ajuda perquè es neguen a deixar enrere el seu animal. He viscut situacions en què alguns familiars pressionaven a un avi per eutanasiar un animal, pel simple fet de no voler-lo a casa, o per considerar que dóna massa feina ignorant completament el suport emocional que aquest animal aporta a l'avi. I la senyora gran t'ha donat el gos per què viu sola? No m'ho podia creure. Per tot això, el meu primer pas va ser comprovar si tenia xip, i així era, així que vaig procedir a buscar si constava en alguna base de dades. El que em va aparèixer a la pantalla no quadrava gaire... Així que decideixo trucar directament a AIAC i consultar el número de xip. Allà m'informen que la gosseta consta com a perduda fa un mes. Mentre estic al telèfon la senyora se'n va corrents del centre veterinari, amb la gosseta. Aviso a la policia local i els informo de la situació. Des de l'AIAC em diuen que el telèfon de contacte que tenen no responen a les trucades i que ho seguiran intentant, però no me'l poden facilitar per la Llei de Protecció de Dades. Quan surto de la feina, no m'ho puc treure del cap. He de trobar els propietaris, com sigui. Em passo hores a internet, google i facebook repassant grups d'animals perduts per la zona, buscant publicacions recents, però també de fa mesos, fins que al final la veig! És ella, n'estic segura. Truco al telèfon indicat al cartell de "PERDUDA" no responen, penso que jo en la seva situació estaria esperant la trucada i dubto de si realment tenen interès en trobar el gos, així que decideixo enviar un whatsapp sense text, només el mateix cartell de Cuqy Perduda. En pocs segons, em sona el mòbil. Els propietaris es troben fora del país i per això no contestaven (en aquell moment hi havia un sobrecost important al respondre trucades des de l'estranger). Evidentment, estan desesperats per recuperar la seva gosseta. Els ho explico tot, els dic que no sabem on és ara la Cuqy però ells ho tenen molt clar: Són lluny, però venen a Roses per buscar la Cuqy, tarden menys de 24h. S'interposa la denúncia dels fets a la comissaria de Mossos d'Esquadra. Els dies passen i els propietaris busquen a la Cuqy a la seva manera, identifiquen a la persona que ens va portar la gosseta al veterinari i queden amb ella per recuperar la Cuqy. Aquesta persona els intenta col·locar un gos que no és la Cuqy, ni s'hi assembla. En aquest moment la família de la Cuqy ens demana que ajudem a fer difusió del cas, creuen que és l'única manera de trobar-la, i evidentment, col·laborem. Al cap d'uns dies, rebem una trucada d'una protectora de la zona. Ens expliquen que hi ha anat un cotxe, que ha deixat un gos a la porta i ha fugit. Tenen fotografia amb la matrícula del cotxe, ja que pensaven que era un abandonament. Ens expliquen que té el microxip que nosaltres busquem, però que no és el gos de la fotografia, que és d'un altre color. I així és com la Cuqy Mossau aconsegueix tornar amb la seva família!  La Cuqy Mossau ja és a casa. Volem agrair la col·laboració de tots els que en el seu moment ens van ajudar a difondre el seu cas, així com als que han ajudat en la investigació i als agents de l'autoritat que s'han implicat. Segurament sense tots vosaltres aquest final no hauria estat possible. Vols conèixer altres raons per les quals convé posar el microxip? Llegeix aquest blog i descubreix-les! Si tens dubtes respecte el funcionament del microxip, les diferències entre AIAC i ANICOM o com identificar el teu animal, consulta la nostra publicació aquí.

La convivència obligatòria del #confinament pel #COVID19 pot augmentar el risc de patir agressions en casos de dones víctimes de violència de gènere que es veuen obligades a compartir constantment l'espai de la llar amb els seus agressors. Us donem accès a una Guia d'actuació per a dones que estiguin patint violència de gènere en la situació de confinament derivada de l'estat d'alarma per COVID . Amb aquest link accedireu a una pàgina segura, entra-hi idealment en un modo seguro o d'incògnit , tindràs un botó sempre visible per sortir ràpid . No guardis el pdf , només obre'l i recorda borrar les dades de l'historial de navegació després d'informar-te. En el centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo aprofitem el Dia Internacional de l'Erradicació de la Violència contra les Dones per explicar-vos com aquest tipus de violència afecta també a les nostres mascotes i què fem com a veterinaris per intentar ajudar a qualsevol possible víctima de maltractament en l'àmbit familiar. Quina relació hi ha entre la violència contra els animals i la violència contra les persones? Actualment s'ha demostrat que hi ha una evident associació entre el maltractament als animals i la violència interpersonal. Aquesta correlació es coneix com "The Link" i inclou no només la violència dins la parella sinó també la violència familiar, el maltractament a menors, a persones grans i, fins i tot, el bullying. Com afecta la violència familiar a les mascotes? Els animals són utilitzats per provocar por o fer xantatge emocional a les víctimes de violència familiar. El xantatge emocional pot ser tan efectiu que podem trobar situacions en la que la víctima rebutja entrar en una casa d'acollida per no abandonar el seu animal en mans del seu maltractador. Pot semblar una situació anecdòtica però el 71% de les dones maltractades refereix que el seu maltractador a lesionat, amenaçat o matat a les seves mascotes per a controlar-les a elles i/o als seus fills. Pots llegir més al respecte aquí. Què és el programa Viopet? Viopet  és un programa que acull temporal o definitivament als animals domèstics víctimes de la violència familiar. Aquesta iniciativa de GEVHA  (Grupo para el Estudio de la Violencia hacia Humanos y Animales) i a partir de la relació que s'ha establert entre la violència vers als animals i humans, deguda a la falta de protecció dels animals que comporta una total desprotecció de les víctimes humanes que pateixen aquesta situació. Les mascotes sovint són utilitzades pels maltractadors en l'àmbit familiar per coaccionar la seva víctima. L'animal es converteix fàcilment en l'objecte de venjança o control de les víctimes. D'aquesta manera la víctima sovint endarrereix la seva fugida i fins i tot es neguen a anar a cases d'acollida si no permeten l'entrada del seu animal. A més a més cal tenir en compte que l'animal és un suport molt important per la víctima. Podeu seguir  Viopet  a les xarxes socials Facebook i Twitter. Com puc demanar ajuda? Pots trucar al 016 que és un telèfon d'atenció a les víctimes de maltractaments per violència de gènere, on trobareu atenció gratuïta i professional les 24h del dia, amb informació sobre tots els recursos disponibles, també disposa d'assessorament jurídic especialitzat i us pot atendre en 52 idiomes. En aquest telèfon també s'atenen trucades de menors i adolescents (es deriven al departament corresponent). També pots demanar ajuda o consultar-ho amb el teu centre d'atenció sanitària. Et pots dirigir a qualsevol cos policial. Alguns veterinaris col·laborem amb Viopet i farem tot el possible per ajudar-vos amb la màxima discreció. Nosaltres us podem atendre al centre veterinari Es cau d'en Pinxo de Cadaqués o al centre veterinari Naturcan de Roses. Com puc col·laborar? Pots participar en el  Teaming de Viopet Firma la petició " Medidas para los animales de víctimas de violencia de género " Acull o adopta els animals víctimes de la violència familiar (pot seguir Viopet a Facebook , Twitter (@VioPet112) o al canal de Telegram ) Si coneixes alguna persona en aquesta situació, fes-li costat! Juntes som més fortes. La violència de gènere i la violència familiar no només inclouen maltractaments físics. Aprofitem l'ocasió per convidar-vos a mirar un monòleg que critica de forma constructiva i amb un toc d'humor aquestes relacions tòxiques i ens ajuda a entendre a les victimes que ho pateixen. Podeu consultar la pàgina web de Pamela Palenciano AQUÍ i seguir-la al seu twitter @NoSoloPam #niunamenos   #familiamultiespecie   #thelink   #oneviolence   #unaviolencia   #onewelfare

Des del centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo us volem recordar per aquestes dates que la planta de Nadal o Ponsettia (Euphorbia Pulcherrima) és tòxica per a les nostres mascotes. La Ponsettia conté moltes substàncies químiques, però n’hi ha una que se la considera responsable del perill que comporta per les nostres mascotes, sobretot en cas de ingestió: la euforbina. La ingestió d’aquesta planta provoca vòmits, diarrees i inflamació de les àrees exposades (laringe, faringe... ), pel que també pot veure’s una dificultat important per empassar i en gats, molta salivació. Aquesta planta (tant el pol·len com la sàvia) és irritant, així que es poden donar casos de irritació per contacte, tant de la pell com de les mucoses i els ulls. Això és particularment important en el cas dels gats, ja que tenen certa habilitat per enfilar-se al cap de munt dels mobles més alts i accedir als racons menys pensats i allà on van, marquen rascant la seva galta o mentó contra tot tipus de superfícies. Aquest gest tan típic dels gats, pot fer que partícules de la planta els hi puguin danyar els ulls, o provocar-los úlceres corneals, que, en cas de no adonar-nos-en a temps, podrien comportar-li una lesió irreversible amb pèrdua de visió. En casos de ingestió, l’evolució sol ser favorable, sobretot en animals adults amb el tractament adequat. Tot i això, pot aparèixer un quadre nerviós en casos d’ingestió intensa, i hem d’afegir que a la bibliografia s’hi troben referències de casos mortals. Aquesta intoxicació a dia d’avui no es pot tractar amb cap antídot, sinó que es tracta d’evitar l’absorció intestinal del tòxic i de contrarestar el símptomes segons van apareixent. Com actuar en cas de possible intoxicació? El primer consell és sempre prevenir. Si arribes a casa i et trobes la destrossa, impedeix que l’animal pugui seguir ingerint el tòxic. Avisa al teu veterinari habitual, ell - o ella ;) - et farà preguntes per valorar la gravetat de la situació, i t’indicarà el que has de fer durant el trasllat. En funció dels recursos del teu centre d’atenció veterinària habitual, és possible que et derivi a un centre de referència per a urgències. Si és necessari, avisa a un amic, familiar o taxi per un desplaçament el més ràpid possible. Per últim, segueix les indicacions del teu veterinari de camí a l’hospital. Personalment, et recomano també que truquis sempre al centre on vas per informar-los de la situació, les característiques de la mascota (espècie, edat, pes...) i la hora prevista d’arribada, per a que puguin estar preparats per atendre a la teva mascota. 

Al centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo, hem rebut l'avís del fet que alguns pins del nostre entorn ja tenen bosses de processionària. Volem informar-vos de com poden afectar a les vostres mascotes i què heu de fer per ajudar als vostres animals si creieu que estan afectats. Us recordem que les erugues comporten un perill per animals i persones (principalment nens, però també ens pot afectar els adults). Com afecten les erugues a les nostres mascotes? La part perillosa de les erugues són els pèls que contenen una substància tòxica anomenada taumatopeína que al trencar-se o clavar-se els pèls a la pell o mucoses provoca una alliberació d’histamina i desencadena un quadre clínic greu. Cal tenir en compte que en els nius hi ha molts pèls que el vent pot escampar, i per això pot afectar a animals que no han tingut un contacte directe amb l'eruga, i fins i tot, afectar-los als ulls. Generalment, l'afectació màxima es dóna de finals de febrer a juny, però es pot donar durant tot l’any.   El problema es dóna principalment en gossos, tot i que també ho podem veure en gats (molt poc, ja que són bastant especials a l’hora de llepar i menjar coses noves). Apareix de cop i volta, el primer que s’acostuma a veure és una salivació excessiva, que ens fa pensar amb una intoxicació i anirà apareixent inflamació, normalment al cap (llavis, mucosa oral i llengua). El gos pot reaccionar tant deprimint-se (se’l veu més xafat), com rascant-se compulsivament (la cara o tot el cos, alguns fins i tot s’arriben a arrancar la llengua). En cas d’inflamar-se la llengua, pot ser molt greu, i podem veure gossos que no poden ni tancar la boca de tan inflamada que està. Aquests animals tan afectats, poden necessitar ser anestesiats i intubats per garantir la seva respiració. L’afectació de la llengua (tan si s’ha tractat al veterinari com si no), pot provocar necrosis de la punta i mitja llengua, que poden acabar amb el despreniment d’aquesta i això provocarà problemes en la ingesta d’aliment i aigua, posant en perill la vida de l’animal si no actuem a temps. Com ajudo al meu animal?   El tractament s’ha d’instaurar com més aviat millor, en menys de dues hores, per evitar al màxim les afectacions secundàries importants. En cas que ja hagi perdut un tros de la llengua, l’animal pot necessitar ser hospitalitzat, per rehidratar-lo i normalitzar la funció renal.   Com a propietaris, el primer que podeu fer és netejar-li la boca amb aigua calenta que desactiva la toxina (però no cremar-lo) i sense rascar (al rascar podríem trencar els pèls que tingui a la boca i alliberar més toxina), a més, heu de trucar al veterinari per avisar de la urgència que li porteu l’animal en aquest estat. Si l’animal no és vostre (va sol o és de carrer), cal avisar a la Policia Local, Ajuntament o associació protectora, en tot cas, si decidiu intentar ajudar-lo activament, heu de ser conscients que l’animal us pot mossegar o esgarrapar, ja que es troba en una situació de perill.   La prevenció es resumeix evitant les condicions d’exposició, intentar no anar on hi ha pins i estar alerta a les files d’erugues. A més a més, es pot lluitar activament contra elles, sempre que els nius estiguin a la nostra propietat.    

Si has trobat un ocell, el primer que has d’intentar és descobrir quina espècie és. Si és un falciot, has de saber que està protegit i, al ser una au migratòria, aquesta es troba a la nostra zona principalment entre abril i setembre. Aquí t’expliquem una mica com és aquest ocell tant comú a la nostra zona però que té unes característiques molt particulars. És un ocell que fa vida majoritàriament aèria, tot el seu cicle vital es dóna a l’aire: menja, s’aparella, muda… L’única fase en la que es posa és durant la nidificació que són dos mesos en els que fa el niu, pon els ous i cria els petits. En un estudi de la Universitat de Lund (Suècia) han pogut comprovar que durant els 10 mesos de la seva fase aèria, pràcticament no es posen mai, conclouen que aquests ocells estan un 99,5% del temps d’aquests mesos en l’aire. Existeix informació procedent d’altres estudis sobre el falciot en els que aquests no es van posar ni un moment durant els 10 mesos. Segons Anders Henderström (del Departament de Biologia de la Universitat de Lund), “una fase de vol de 10 mesos és tot un record, és ell més llarg que coneixem en qualsevol espècie d’au”. Ser un ocell tant adaptat a la seva vida a l’aire influeix a la seva anatomia en la que destaquen unes ales molt llargues en proporció a la mida del seu cos, i unes potes molt curtes. Aquesta anatomia tan útil per volar li impedeix que si cau accidentalment pugui agafar el vol de nou si no té l’espai suficient. Si sempre està volant, perquè el trobem a terra? En primer lloc, solem trobar cries i no falciots adults. Les cries cauen del niu per moltes causes: baralles entre germans per captar l’atenció dels pares, moments de molta fred o molta calor que fa que s'acostin o es separin entre ells, factors meteorològics com el vent o la pluja, inici de l’aprenentatge a volar… Fins i tot es creu que és possible que els pares provoquin d’alguna manera la caiguda de les cries més dèbils. També hi ha la possibilitat de que una cria crescuda però jove tingui problemes al vol per la seva inexperiència i pugui agafar una corrent d’aire que li fa perdre el control del vol. Puntualment podem trobar algun falciot adult, això es dóna principalment a un “accident aeri” com quan entren en un edifici per la finestra oberta o xoquen amb qualsevol obstacle que troben en el seu camí i cauen atordits. Al tenir la dificultat afegida d’agafar el vol des de terra, poc a poc, van quedant més i més dèbils. L'ocell que he trobat és un falciot, com l'ajudo? Els falciots són una espècie d’ocell protegida , això significa, per una banda, que l a seva tinença està prohibida sense autorització i per l’altra que l’administració té la responsabilitat de fer el possible per rehabilitar-lo i alliberar-lo en les millors condicions. Per aquesta raó, si la trobem ho hem de comunicar als Agents Rurals al telèfon 935740036 , també podem contactar amb un centre de recuperació (aquí tenim CRFS del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà telf. 972 45 42 22 ) o traslladar-lo al centre de recuperació directament. Els Agents Rurals poden venir-lo a recollir però també es pot donar la situació que en el moment exacte en el que nosaltres truquem, es dóna una situació prioritària que impedeix que ens el recullin, com per exemple, un incendi. En aquest cas cal que siguem comprensius, podem intentar acordar l’entrega en un lloc com un centre veterinari col·laborador o una oficina de la policia local. En cas que ens haguem de quedar el falciot durant unes hores mentre esperem la recollida cal que el tinguem en les millor condicions possibles: Mai s’ha d’intentar fer volar el falciot tirant-lo a l’aire per veure si vola. La caiguda podria provocar-li danys irreperables, i com hem explicat anteriorment, quasi tots els falciots trobats requereixen assistència professional abans de ser alliberats. Seran els experts del centre de recuperació de fauna salvatge els que decideixin en quin moment se’l pot alliberar. L’hem de col·locar en una capsa de cartró tancada, amb una base de paper de cuina que hem de canviar sovint per evitar que s’embruti les plomes amb les femtes i li podem posar també un drap per fer una simulació de niu en un racó. Mai hem de utilitzar una gàbia de barrots ja que podria danyar-li les plomes i això li podria impedir volar en el futur. S’ha de mantenir la temperatura, però és important que existeixi un gradient dins la capsa, és a dir, que hi hagi una zona més calenta i una més fresca. D’aquesta manera, si hi ha massa calor, el falciot la pot evitar desplaçant-se a l’àrea més fresca i així no comprometem la seva salut. Mai hem de deixar la caixa al sol. En la majoria de casos, aquests ocells presenten deshidratació més o menys greu, els podem donar una mica d’aigua amb sucre, només unes gotetes a les comissures de la boca. Mai l'hem d’obligar amb una xeringa, ja que li podríem provocar una pneumònia que podria ser mortal. Idealment, no li donarem menjar. Si no en demana és millor així. El falciot s'alimenta d’insectes però ha desenvolupat una particular estratègia de supervivència: els pollets poden entrar en una fase equivalent a la hibernació en la que poden sobreviure sense menjar durant llargs períodes de temps. Si ens demana menjar, hauríem d’intentar aconseguir insectes però sempre és un risc ja que poden estar contaminats amb insecticida. Hem d’evitar qualsevol cura extra (alimentació forçada, bandatges… ) ja que poden comprometre la seva recuperació i alliberació.

Si tens un gos considerat PPP o en vols adoptar un, necessites treure’t la llicència per la tinença i conducció de gossos considerats potencialment perillosos. És un tràmit pesat, que requereix molta documentació i que ens comporta molts dubtes al respecte. Aquí us informarem dels requisits i la documentació que heu d’aportar així la manera d’aconseguir-la. Cal que sigueu conscients que cada 5 anys cal renovar aquesta llicència , i per a renovar-la caldrà entregar de nou tota la documentació. Les normatives que regulen aquest tema a nivell estatal són dos: El Real Decret 287/2002, de 22 de març, per el que es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. A nivell autonòmic, cada comunitat autònoma té la seva normativa, així mateix, cada municipi també ho regula a la seva manera. La llicència ens la atorga l’administració local, és a dir, l’Ajuntament del municipi on resideixes. És allà on t’has de dirigir per a què t’informin dels requisits i la documentació que cal aportar. Al tenir diferents normatives segons comunitats autònomes i municipis pot variar lleugerament d'un poble a l'altre. De forma general, els requisits que hem de complir són: Ser major d’edat No estar condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, associació amb banda armada o de narcotràfic, així com no estar provat per resolució judicial del dret a la tinença d’animals potencialment perillosos. No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries de les previstes a l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals potencialment perillosos. Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinença d’animals potencialment perillosos. Haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 120.000€ (aquesta quantitat varia en cada comunitat autònoma, a Catalunya és: 150.253€). Escrit així sembla fàcil, però no ho és tant, com demostres que compleixes els requisits? La documentació que has d’aportar és la següent: DNI o passaport del sol·licitant i la seva fotocòpia Fotografia de carnet* (segons l’Ajuntament) Certificat d’antecedents penals: L'emissió d’aquest certificat comporta una taxa de 3,74€ i es pot sol·licitar de 3 maneres diferents: On-line: Mitjançant la seu electrònica del Ministeri de Justícia, d’aquesta manera rebrem el certificat aproximadament en 24-72h Presencialment: a les Gerències Territorials del Ministeri de Justícia o, només a la comunitat autònoma de Madrid, també a la Oficina Central d’Atenció al Ciutadà, on s'obté generalment d'immediat. Per correu postal: Mitjançant el formulari 790, d’aquesta manera acostuma a tardar uns 10 dies però donat que depèn de l’eficàcia del correu postal es podria allargar el plaç (nosaltres recomanem comptar que pot tardar fàcilment 30-40 dies) Còpia de la pòlissa contractada de l'assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers i el rebut acreditatiu de la mateixa. Moltes vegades l’assegurança de la llar pot incloure l’assegurança d’un animal domèstic sense un cost afegit o per un suplement relativament baix, sempre s’ha de contactar amb l’asseguradora informar del tipus d’animal, el número de microxip que l’identifica i que la pòlissa cobreixi l’import econòmic corresponent. Certificat de capacitat física i aptitud psicològica (certificat mèdic): S'obté en els mateixos centres que els certificats mèdics per al carnet de cotxe i cada centre tindrà la seva tarifa de preus. Fotocòpia de la cartilla sanitària o del passaport i de les vacunacions de l’animal. Acreditació de la identificació de l’animal amb microxip Sol·licitud d’alta al cens municipal d’animals Document de pagament de la taxa/preu públic municipal Certificat conforme no s’ha estat sancionat per infraccions greus o molt greus (art. 13 Llei 50/1999); en alguns ajuntaments pot ser vàlida una declaració jurada enlloc del certificat. I ara, si ja ho tens tot, ja pots gaudir del teu gos considerat potencialment perillós. Juga molt amb ell, mima’l i passeja’l molt. Si no n’has tingut mai cap abans, t’adonaràs de lo carinyosos i bons que poden arribar a ser si se'ls tracta bé. Per aprendre i llegir més sobre els gossos considerats potencialment perillosos, navega per aquests links: Què és un gos perillós (GPP o PPP)? - Es cau d'en Pinxo El miedo tras la máscara - Article en el Facebook ANFAC (Asociacion Nacional De Formadores Y Adiestradores Caninos) Perros Potencialmente Peligrosos - Article d'AVATMA #NoSomosPeligrosos - Recollida de firmes de FAADA per intentar canviar la normativa

Tradicionalment celebrem la nit de Sant Joan amb fogueres i petards. Aquesta celebració té conseqüències negatives per a tots aquells que tenen por als sorolls forts: siguin persones, animals salvatges o animals domèstics. Nosaltres us explicarem com actuar per protegir ses vostres mascotes durant aquesta nit. Llegeix fins al final per no perdre't cap dels nostres consells. Què és la por? La por és una resposta emocional que inclou canvis fisiològics i de conducta que apareixen quan un s'enfronta a un estímul o situació que considera perillosa. És una resposta normal que facilita la pròpia supervivència. La por té un component genètic, però també es pot donar en casos d'un estímul o situació desconeguda, o quan amb aquest estímul s'hi ha relacionat una experiència negativa Por i fòbia no són el mateix. Què és una fòbia? Una fòbia és una resposta de por desproporcionada en duració i/o intensitat per l'estímul o situació que la desencadena. Aquesta resposta no és normal, no és adaptativa i cal tractar-la. Perquè les nostres mascotes poden tenir por o fòbia als sorolls forts? No reconeixen el soroll i el perceben com una amenaça Les seves capacitats auditives són molt superiors a les nostres, de manera que ells ho escolten a un volum o potència molt més elevada. En algunes mascotes s'ha utilitzat prèviament la tradicional "pastilla dels petards" (acepromacina) que agreugen la por rere cada ús. Què veuré si el meu gos o gat té fòbia als sorolls? Busca un amagatall Surt corrents o intenta fugir Col·loca la cua entre les cames Tremola Respira amb panteig excessiu Vocalitza (borda, miola, udola...) Camina contínuament Destrossa coses Fa pipi i caca dins de casa o inclús involuntàriament Saliva molt Vomita Pot mostrar un comportament agressiu, fins i tot, si mai n'ha mostrat abans. Què faig durant la nit de Sant Joan per ajudar a la meva mascota? Crear-li una zona de seguretat: Aquesta "zona de seguretat" pot ser una habitació, un transportí, sota el llit... Qualsevol zona que puguem més o menys aïllar del soroll i que la nostra mascota s'hi senti a gust. Tanca persianes, finestres i portes per evitar que entri el soroll, si pots, cobreix el transportí amb mantes per atenuar encara més el soroll. Si la zona de seguretat de la vostra mascota és sota el llit, pots col·locar les mantes entre el somier i el matalàs deixant que pengin pels laterals. Posa-li música o la televisió amb un volum elevat per intentar tapar el soroll dels petards Ús de feromones: Les feromones es poden utilitzar en format d'esprai, collar o difusor (les més conegudes són adaptil per gos i feliway per gat) Administració de Nutracèutics: Són complements nutricionals amb propietats ansiolítiques, n'hi ha de moltes marques diferents. Els nutracèutics només funcionen si s'utilitzen també durant els dies previs. Administració de teràpies alternatives: per a tractar les pors i les fòbies existeixen teràpies alternatives (d'eficàcia no demostrada encara) com la camiseta Thundershit, el mètode Tellington Ttouch, la homeopatia o les Flors de Bach. Administració de medicació: l'ús de medicació per al tractament de fòbies és controvertit, principalment perquè se n'ha fet un mal ús durant molt temps. Aquest abús i mal ús ha provocat, no només un problema de benestar animal, sinó també l'agreujament de les fòbies de les nostres mascotes. En cas de necessitar medicació, cal que contacteu el vostre veterinari de confiança, que valori l'estat general de l'animal, i decideixi quin és el millor fàrmac pel vostre animal. Què no he de fer durant aquesta nit? No castiguis la teva mascota per mostrar por No reforcis aquest comportament No mostris por als petards, sinó que has d'actuar amb normalitat No exposar a l'animal de manera forçada a l'estímul que li fa por. CONSELLS IMPORTANTS: Durant aquests dies (tant els previs a Sant Joan, com durant la revetlla i els dies següents), porta sempre el gos lligat, si és poruc o té tendència a escapar-se lliga'l a l'arnès i al collar per una millor seguretat. Assegura't que porta la placa d'identificació amb el teu telèfon actual. Intenta passejar la mascota ABANS que comenci la festa Vigila l'entorn. Pot haver-hi un petard a terra o qualsevol persona despistada pot tirar-ne un al vostre pas i podria lesionar la teva mascota involuntàriament. Vigila bé el seu entorn. No el deixis en un balcó, terrassa o jardí: alguns han tingut tanta por que s'han precipitat al buit amb conseqüències molt greus o, fins i tot, mortals. Si el deixes sol a casa, assegura't de tancar totes ses persianes, hi ha hagut casos d'animals mal ferits per travessar els vidres per escapar. Si has de sortir i deixar-lo sol, intenta instal·lar una càmera per poder-lo vigilar RECORDA QUE RES D'AIXÒ ÉS UNA CURA A LA FÒBIA DE LA TEVA MASCOTA ALS PETARDS, SÓN NOMÉS UNES PAUTES PER INTENTAR PASSAR AQUESTA NIT DE LA MILLOR MANERA POSSIBLE. PER SOLUCIONAR EL PROBLEMA DE LA POR ALS PETARDS, CONTACTA AMB EL TEU VETERINARI DE CONFIANÇA PER PREPARAR UN PROGRAMA DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA.

Els cops de calor es donen perquè la temperatura d’un animal augmenta (per una alta temperatura ambiental) i ell no aconsegueix refredar-se. Sovint passa en situacions en que l’animal és deixat dins un vehicle, quan no se li permet l’accés a l’aigua o fent molt exercici, però també ens pot passar a casa tranquilament en èpoques de molta calor. Cal tenir en compte que la temperatura del cotxe augmenta molt ràpid, per exemple en un dia amb la temperatura ambiental de 30º i deixant el cotxe a la’ombra i amb les finestres mig obertes, als 10 minuts l’interior del cotxe és de 39º i als 30 minuts , és de 49ºC. ÉS IMPORTANT SABER que la temperatura MÀXIMA compatible amb la VIDA és aproximadament 5ºC superior a la temperatura normal per l’animal, la temperatura normal d’un gos és de 38-39ºC. Consisteix en tres fases que ens han de fer actuar ràpidament: 1a: L’animal intenta beure aigua i busca un lloc fresc on descansar. En aquesta fase hem d’evitar al màxim fer-li fer exercici. 2a: Set intensa, debilitat, ansietat, malestar, síncopes i defalliment, respiració molt ràpida. 3a: Malaltia greu amb alteracions del sistema nerviós central i fallo multiorgànic. La respiració pot estar compromesa, convulsions, coma. Les conseqüències del cop de calor poden ser molt i molt greus (MORTALS), les seqüeles poden ser molt importants: fallo renal, hemorràgies i qualsevol tipus d’alteració neurològica com ceguera, epilèpsia, convulsions, problemes de mobilitat, etc. Us avisem que poden morir en una situació similar en qüestió de 10 minuts, tot depèn de la temperatura ambiental, la humitat relativa i de l’animal en qüestió (edat, raça, malalties...). Si sospiteu que una mascota està patint un cop de calor, truqueu immediatament al vostre veterinari i ell us indicarà exactament i pas per pas el que heu de fer. Si la mascota no és vostra però està sense els propietaris (per exemple en un cotxe aparcat) i presenta signes com dificultat respiratòria cal avisar a la Policia Local o al 112. Podeu trobar més informació, nocions de prevenció i primers auxilis en el següent link: http://www.altarriba.org/animales/salud-animal.htm Des del centre veterinari Es cau d’en Pinxo us recomanem que sempre que us trobeu en una situació perillosa per un animal, truqueu al veterinari per a què us informi d’una manera clara dels passos a seguir sense confiar 100% en el que es pot trobar a internet. En casos com aquest en els que l’animal està a una temperatura molt superior a la que hauria d’estar, cal refredar-lo però cal no fer-ho massa ràpid, aconsellem evitar l’ús de gel o d’aigua molt freda. En cas d’utilitzar tovalloles empapades, és molt important treure-les ràpid de sobre l’animal, ja que agafaran calor ràpidament i en lloc d’ajudar-lo, li compliquem. Cal afegir que actuar el més ràpid possible i actuar de camí al veterinari (o mentre aquest arriba) és essencial per reduir el risc de mort.

Estrenem web i ens ha semblat que la millor manera de fer-ho és recordant que els animals tenen drets i per això us deixem l'enllaç a la secció de preguntes freqüents de la web de Derecho Animal on hi ha respostes molt interessants a nivell de convivència amb mascotes, siguin pròpies o d'altri: FAQ | Derecho Animal

Al centre veterinari de Cadaqués Es cau d'en Pinxo volem que tothom pugui llegir i entendre l'etiqueta del pinso de la seva mascota. A l'etiqueta hi diu moltes coses, però sovint ens costa entendre la informació que realment hi ha. Saps com comparar dues dietes? T'imagines que un pinso que indiqui "amb pollastre" pot portar només un 4% de pollastre? Segueix llegint i aprèn a entendre tot el que hi ha a l'etiqueta! Què és l'etiqueta i quina informació ens aporta? L'etiqueta és un document legal necessari perquè una dieta es pugui comercialitzar. En aquest document hi ha unes dades obligatòries i s'han d'escriure d'una manera en concret d'acord amb la llei i amb el Codi de Bones pràctiques en l'etiquetatge de la FEDIAF . Algunes de les dades que ha d'incloure són: Nom i descripció del producte Composició (ingredients) i components analítics (% proteïna, % cendres...) Informació sobre els additius Data de durabilitat mínima i lot Nom del fabricant o distribuïdor i dades de contacte Com utilitzar el producte Declaració de pes net i/o quantitat neta Què significa l'ordre dels ingredients? Els ingredients s'indiquen per ordre decreixent de pes hidratat (tal qual com s'utilitza per elaborar el pinso) i poden indicar-se específicament o per categoria (carns i subproductes carnis, cereals...). Això significa que ens podem trobar una etiqueta on el primer ingredient és carn fresca 40% però aquesta conté aproximadament un 60% d'humitat, per tant, realment ens aporta molt menys nutricionalment que un 15% de farina de carn que tindria aproximadament un 10% d'humitat i quedaria enrere en la llista. També es pot donar el cas que en una etiqueta s'indiqui tots els productes carnis per separat, per exemple: Blat (28%), pollastre deshidratat (15%), xai deshidratat (12%), pollastre fresc (8%), blat de moro, arròs... En aquest exemple, el primer ingredient és blat (un cereal), però si en lloc d'indicar els diferents ingredients carnis per separat aquests es descrivissin en categoria (carn i subproductes carnis) representaria un 35% de la llista d'ingredients i apareixeria per davant del blat tot i mantenir-se la mateixa composició. Per això podem dir que l'ordre dels ingredients no ens aporta informació concreta sobre la qualitat de l'aliment ni sobre l'aportació nutricional de cada un, sinó que cal valorar tota la informació de l'etiqueta. I si ens fixem exclusivament en la composició? Últimament hi ha hagut un moviment que ha fet creure que el més important d'un pinso és la descripció de la composició. Sovint el que busquen és un alt % de proteïna a la composició que s'indica a l'etiqueta, però aquest valor no ens indica la qualitat de la dieta, és més, ni tan sols ens indica d'una manera directa i real la quantitat de proteïna que aporta el pinso per poder-lo comparar amb un altre d'una manera fàcil i ràpida. No t'ho creus? Segueix llegint i mira els nostres exemples! La composició de la dieta està indicada a l'etiqueta en % de matèria seca. Aquesta dada no ens és fàcil d'utilitzar per a comparar-ho amb una altra dieta, ja que ens convé comparar-les sempre en base energètica (la quantitat que ha de menjar l'animal es calcula en calories no en grams!), per tant, ens caldrà fer els càlculs necessaris de la següent manera: 1. El primer que ens cal, és coneixer la EM del producte, és a dir, quantes kcal té per 100g: 3,5 x Proteïna (%) + 8,5 x Greix (%) + 3,5 x Carbohidrats (%) = EM/100g Producte 2. Si no disposem del % de Carbohidrats, l'hem de calcular de la següent manera: CH (%) = 100 - % Proteina - % Greix - % Matèria inorgànica - % Fibra Bruta - % d'Humitat (cal suposar un 8-10% si no s'indica) 3. Ara que tenim el % de CH, tornem al pas 1 i completem la fòrmula obtenint ja l'EM/100g de Producte 4. El que volem saber és la quantitat de Kcal que ens aporta, per exemple, la proteïna en 100 kcal del producte 100 Kcal Producte x EM Producte (g/Kcal) x MS de prot / 100g P x 3,5 (Kcal Prot / g Prot) = % de Proteina EM Comparem diverses dietes de gos: Comparem diverses dietes de gat: Què és una al·legació? Una al·legació és qualsevol informació de l'etiqueta o presentació que anuncia la presència o absència d'una substància en el pinso, una característica o un procés nutricional específic, o fins i tot, una funció específica relacionada amb qualsevol d'ells. Quan un embalatge inclou una al·legació, aquesta ha de quedar justificada a la llista d'ingredients, fins i tot si aquests es descriuen en categories. Per exemple, un pinso que digui que és ric en pollastre, a la llista d'ingredients haurà de dir: carn i subproductes carnis (mín. 4% pollastre). Exemple: si al·lega que el pinso conté un 50% de carn, això ha de ser cert, i implicarà que haurà d'indicar els % a la llista d'ingredients, i tots el que indiquin un ingredient d'origen carni han de sumar 50%. Això no indica que un pinso sigui millor o pitjor, cal tenir en compte que si aporta, per exemple, 50% de pollastre fresc, tenint en compte que l'aportació proteica és aproximadament el 20% (60% aigua i no tot el pollastre és proteïna 100%), en realitat aquest només aporta un 10% de proteïna. És a dir, per fer 100g de pinso, hi ha 50g de carn, que aporten en total només 10g de proteïna. En aquest pinso caldrà una altra font de proteïna. Altres al·legacions que podem trobar a l'etiquetatge i la seva definició legal són: Natural: La paraula natural es refereix únicament per descriure els components de l'aliment als que no s'ha afegit res i que únicament han estat sotmesos a un procediment físic per fer-los utilitzables en la producció de l'aliment mantenint la seva composició natural (congelació, concentració, extracció sense productes químics, assecat, pasteurització o fumat sense productes químics; els processos microbiològics, enzimàtics o d'hidròlisi també queden inclosos en el concepte natural. Sabor/aroma: 0% del component principal mencionat. Serà necessari declarar l'aromatitzant en els additius. Amb sabor/ amb aroma: conté entre 0% i 4 % de l'ingredient mencionat. Amb/conté: Mínim 4% del producte o dels productes mencionats Ric en: Conté almenys un 14% del producte o productes mencionats. Menú (o cena en castellà): Conté com a mínim un 26% del producte o productes mencionats. Cal que sàpigues també aquestes definicions: Aliment sec = humitat menor al 14% Aliment semi-humi t = humitat entre 14 i 60% Aliment humit = humitat superior al 60% És millor la carn fresca o la carn deshidratada? Utilitzar carn fresca o deshidratada no provoca diferencies nutricionalment en el pinso en concret. La carn es deshidrata per tal d'assegurar el transport i la manipulació amb menys riscs de contaminació. A més a més, és més fàcil extrusionar (necessari per fer croquetes). La carn fresca s'ha de congelar per poder-la introduir a l'extrusionador. Però molt probablement, els pinsos amb carn fresca tinguin una millor palatabilitat. Què signifiquen les expressions «premium» i «superpremium»? En un principi s'entenia que una dieta «superpremium» era aquella que mantenia sempre la seva composició invariable mentre que les «premium» sí que variaven la composició en funció del preu de mercat de cada matèria seca (per exemple menys carn de xai i més de pollastre) però la realitat actual és que la classificació «premium» o «super-premium» és auto-aplicada i no significa res legalment. Si vols aprendre més sobre nutrició, segueix-nos a les xarxes socials on continuarem publicant més informació. Quan els pròxims articles estiguin publicats, també en posarem els enllaços aquí.